Eloísa està davall un ametller: El triomf del disbarat.
Hi ha famílies que guarden secrets, i després hi ha els Briones. En aquesta casa, el sentit comú és el menys comú dels sentits: es viatja sense sortir del llit, els criats dimiteixen per excés d’excentricitat i el passat té l’estrany costum de no quedar enterrat.
Mariana, jove i impulsiva, se sent atreta pel misteriós Fernando, un home que sembla viure en una dimensió paral·lela i el comportament del qual amaga una ombra inquietant: la sospita d’un crim comès fa anys sota les branques d’un ametller.
Enrique Jardiel Poncela ens submergeix en una arquitectura de l’absurd on el suspens i la rialla van de la mà. A través de diàlegs esmolats i situacions que desafien tota lògica, l’espectador es converteix en detectiu d’una trama que és, alhora, una oda a l’amor romàntic i una sàtira ferotge de l’alta societat. Qui és Eloísa? Per què fa olor d’ametlles? I per què en aquesta casa ningú sembla estar en el seu seny? Passin i vegin: la cordura es queda a la porta.
Autor: Enrique Jardiel Poncela
Directora: Lina Mira
Grup: Grup de Teatre José Miguel del Campo
Durada aproximada: 2 hores més un descans.
