ES RETORN DES NOSTRO TEATRE
Teatre silenciat! Teatre amagat! Es teatre des nostros pares i pradins! Es teatre des nostro humor! Es teatre de sa nostra tragèdia! Es teatre des nostros drames! Es teatre que ensenya a través de s’humor amb es seus tics, amb ses seves paraules i modismes olvidats en es temps! A la fi!
Any 1959. Una tenda de comestibles i altres coses que no ho són tant, en un petit poble de sa nostra illa viuen una família composta per n’Apolònia (sa mare), en Francesc (es pare), na Maria (sa filla), en Pere Antoni (un parent d’enfora), en Macià (un amic de sa família), Dª Felisa (sa senyora i rendadora de sa casa), en Fernandito (es fill d’aquesta, un poc finolis), un metge i un notari.
Dª Felisa i es seu fill Fernandito fan una visita a n’Apolònia i sa seva família per cobrar sa renda que deu d’un parell de mesos, ja que aquesta mai se’n recorda de pagar. De vegades tenen qualque fregada amb n’Apolònia degut a es diferents estatus socials. Un parent de molt enfora que nom Toni, de malnom “Toni Fabioler” se mor i fa hereus a aquesta família, que passen de pobres a rics. I ja se poden imaginar lo gros que lis ve ser rics d’avui per demà. Intervenen es metge des poble i es notari en aquest guirigai, amb un acabament… ¿? Queda garantit es missatge i sobretot sa rialla.
“Fubiols, molts de fubiols! Fubiols per aquí, fubiols per allà!”
Vagi herència!
S’HERÈNCIA D’EN TONI FABIOLER!
Vos esperam amb tota sa família, fins i tot un nin/a ho podrà entendre.
CIA. MANUEL BARCELÓ
