L’inquilí del gel és, en síntesi, la història d’una travessia. Un viatge a través de les emocions i els sentiments de la mà d’un ésser especial, com són totes les persones que pateixen algun tipus de discapacitat. Al llarg d’aquest recorregut afloraran les pors, l’angoixa, la incertesa… Però també, i sobretot, l’esperança, l’amor, la solidaritat, l’alegria de compartir unes vivències que potser no trobarem en cap altre àmbit de la nostra existència. No es tracta d’idealitzar la discapacitat ni de fer veure que tot és meravellós en aquest món, sinó de demostrar que és possible –i necessari- treure a la llum les habilitats de les persones que la pateixen i portar una vida harmoniosa i plena de valors en la seva companyia. Al capdavall, tal com resen els versos d’un dels poemes, la distància que ens hi separa es correspon, milla amunt milla avall, amb l’abast del seu somriure.
El inquilino del hielo es, en síntesis, la historia de una travesía. Un viaje a través de las emociones y los sentimientos de la mano de un ser especial, como son todas las personas que padecen algún tipo de discapacidad. A lo largo de este recorrido afloraran los miedos, la angustia, la incertidumbre… Pero también, y sobre todo, la esperanza, el amor, la solidaridad, la alegría de compartir unas vivencias que tal vez no encontraremos en ningún otro ámbito de nuestra existencia. No se trata de idealizar la discapacidad ni de pretender que todo es maravilloso en ese mundo, sino de demostrar que es posible –y necesario- sacar a la luz las habilidades de las personas que la padecen y llevar una vida armoniosa y llena de valores en su compañía. Al fin y al cabo, tal como rezan los versos de uno de los poemas, la distancia que nos separa de ellas se corresponde, milla arriba milla abajo, con el alcance de su sonrisa.
