Tres cadires i tres actors representen personatges reals i quotidians, històries banals i properes on tot es mescla. El resultat és la vida d’un carrer o un barri d’una illa mediterrània amb la seva normalitat, tristesa, realitat, humor i veritat; que es va transformant tan ràpidament que els personatges es veuen continuament amenaçats per canvis banals però al mateix temps catastròfics, absurds i emotius. Tots es troben sense cercar-se i tots es senten protagonistes. Un muntatge on les històries que expliquen es creuen entre elles i on apareixen personatges anecdòtics que esdevenen protagonistes en el transcurs de l’obra. No hi ha un sol protagonista, ja que tots participen de la vida del carrer i cada situació té un per què.
Els personatges d’aquests relats intenten afrontar el fet d’existir amb les eines que tenen a l’abast. Normalment, les seves il.lusions i mans nues. El passat està viu en el present i el futurés incert. Els tres temps verbals s’entrellacen i es mesclen per formar la teranyina de la realitat. El món tal vegada com és, poblat de personatges que davant la seva situació personal només encerten a dir la sentència tan resignada però alhora tan vitalista «I que hem de fer!».
Els relats d’Albert Herranz són molt visuals, gairebé cinematogràfics, i no per les accions dels personatges sino per les sensacions i emocions dels seus protagonistes, que transmeten un estat molt viu de l’acció i de la situació que els hi ha tocat viure per atzàr de la vida mateixa.
LA CRÍTICA HA DIT…
“Impensable hace diez años un trabajo como éste. Redondo, genial si me apuran, en realidad es un montaje maduro, bien hecho, con el oficio de quien o quienes han mamado oficio teatral con abundancia y casi con normalidad. Autodidactas o graduados en el circuito internacional, la riqueza de un discurso dramático vivo y moderno se nota a lo largo de casi toda la obra”. Emili Gené – Ultima Hora de Mallorca
“… Uns relats que són teatre, encara que no ho eren. I uns intèrprets que han fet de la Impaciència una virtut i, en lloc d’esperar a que els hi donin fet, s’han fabricat el seu propi món. Un univers prestat, absurd, dramàtic, còmic, al·legòric, crític, lúcid i vibrant. Tret de pàgines impreses, però convertit en teatre mitjançant enginy escènic, ofici, complicitat, compenetració i la màgia minimalista que exigeixen les narracions austeres, que prescindeixen de parafernàlies escenogràfiques, apel·len a la fantasia i aposten només per les eines bàsiques: el text i la interpretació”. Javier Matesanz – FanTeatre
“Radiografiar allò quotidià sembla fàcil però sens dubte és el més dificil, sobretot en teatre, on tot potser necessita una mica més d’exageració que a qualsevol altre lloc…” “… intel.ligent, divertida i quotidiana peça d’Albert Herranz…” “…els integrants de La Impaciència, Luca Bonadei, Rodo Gener i Salvador Oliva, brillants tot tres, dirigits pel primer…” “….També hi ha un «com» fantàstic pel ritme i per l’habilitat per fer funcionar tres cadires tisora com a única arma per anar desenvolupant i entremesclant les diferents històries que composen Radiografies, a la manera de Short Historys del recent desaparegut Robert Altman”. Josep Antoni Mendiola – Diari De Balears
“La cooperación entre tres de los mas brillantes creadores e interpretes de nuestra escena contemporánea (Luca Bonadei, Rodo Gener y Salvador Oliva) marca el primer estreno como autor dramático de Albert Herranz, uno de nuestros más interesantes jóvenes escritores…”. “… un espectáculo fresco, original, divertido en amplio sentido, variado y con momentos espléndidos; en el que, con unas sillas como única escenografía, Bonadei (al mismo tiempo director de escena), Gener y Oliva comparten con el público un ¡ recital de recursos, matices y sentimientos, resultado de una lectura inteligente de unos textos con evidentes posibilidades…” “…un espectáculo recomendable por abundantes razones: desde su calidad escénica y literaria, hasta su compromiso social y humano…”. Francesc M. Rotger – Diario de Mallorca
