El Mantell i el seu Ull neix del desig urgent de ballar i cantar els paradigmes que travessen el nostre temps: socials, ètics, estètics, polítics i existencials. A partir del pensament de María Zambrano, especialment de la seva defensa del somni, la interioritat i la raó poètica, aquesta obra es posiciona com una resposta sensible davant un món hipervisibilitzat i governat per l’artifici tecnològic.
En una era on la vida s’ha convertit en espectacle de consum, on el desig ha estat segrestat pels algoritmes i l’atenció per les pantalles, el somni —com a espai sagrat, misteriós i orgànic— emergeix en aquesta peça com un lloc de resistència i regeneració. A escena, Eduardo Guerrero s’abandona al descans, i d’aquest abandonament brolla una dramatúrgia simbòlica, onírica i profundament humana, on el cos balla allò que les paraules no arriben a dir.
Les Cobijadas de Vejer, amb el seu mantell i el seu ull ocult, es converteixen en emblema d’una interioritat protegida: dones que es refugien en l’ombra no per desaparèixer, sinó per preservar allò més vital. En aquesta clau, l’espectacle planteja una coreografia de l’invisible, on la llum ja no és vigilància sinó una mirada amorosa que s’endinsa en el cor i la ment —territoris obscurs, fràgils i essencials.
El Mantell i el seu Ull és una al·legoria flamenca sobre la urgència de tornar a sentir, de perdre’s, de meravellar-se. Una invitació a habitar la nit i a somiar amb l’impossible com a única manera de mantenir viva la flama d’allò humà.
Durada aproximada: 90 minuts
